Julio Bustamante (Valencia, 1951) es músico, escritor, filósofo de barrio, poeta y dibujante. Superviviente de aquel triángulo irrepetible del pop valenciano junto a Remigi Palmero y Pep Laguarda, si hay un artista inclasificable es él, y, desde luego, la palabra "cantautor" se le queda pequeña a este auténtico ilustrado renacentista, maestro en eso que se ha llamado pop confesional, por la desnudez y compromiso personal de sus textos, o pop con poso, o, simplemente, precursor del indie valenciano, de ahí su influencia actual entre las bandas jóvenes. Como dijo un afamado crítico musical: “Si Julio Bustamante no existiera, habría que inventarlo”.
Su música desprende aromas atemporales. En algunas ocasiones parece acercarse a Dylan o a Lou Reed y en otros momentos, se redondea aprovechando con espontaneidad lo que destila el momento. Todo esto, aderezado con unas claras influencias de la música popular mediterránea, música folk, música francesa e italiana, y con un toque rumbero, hace de su estilo único una inimitable marca de fábrica. Sus apreciados textos, ricos en referencias comunes e ironía sutil, conectan desde el primer momento con su público y convierten cada uno de sus discos y conciertos en directo en una celebrada ceremonia festiva y participativa.
Julio Bustamante (València, 1951) és músic, escriptor, filòsof de barri, poeta i dibuixant. Supervivent d'aquell triangle irrepetible del pop valencià junt amb Remigi Palmero i Pep Laguarda, si hi ha un artista inclassificable és ell, i, per descomptat, la paraula "cantautor" se li queda curta a aquest autèntic il·lustrat renaixentista, mestre en això que s'ha anomenat pop confessional, per la nuesa i compromís personal dels seus textos, o pop amb pòsit, o, simplement, precursor de l'indie valencià, d'ahí la seua influència actual entre les bandes joves. Com va dir un famós crític musical: “Si Julio Bustamante no existira, l'hauríem d'inventar”.
La seua música desprén aromes atemporals. En algunes ocasions sembla acostar-se a Dylan o a Lou Reed, i en altres moments, s'arredoneix aprofitant amb espontaneïtat allò que destil·la el moment. Tot això, amanit amb unes clares influències de la música popular mediterrània, música folk, música francesa i italiana, i amb un toc rumber, fa del seu estil únic una inimitable marca de fàbrica. Els seus preats textos, rics en referències comunes i ironia subtil, connecten des del primer moment amb el seu públic i converteixen cadascun dels seus discos i concerts en directe en una celebrada cerimònia festiva i participativa.
